Punt i seguit

Aquesta és l'última entrada del bloc que s'avaluarà. 

Miro enrere. Acabàvem de sortir de l'auditori, on ens havien fet una explicació general del funcionament de la Universitat, i ens vam dirigir a l'aula B0-06, perquè ens havien de fer la presentació del mòdul "Processos i contextos educatius II". Recordo que els professors ens van dir que hauríem de fer un bloc, on hi posaríem alguns dels conceptes que treballaríem al mòdul, perquè posar tots els conceptes que aprenguem és impossible.

En un primer moment vaig pensar alguna cosa semblant a aquesta: "Un bloc? A internet? I com faig jo un bloc, si això de la informàtica no ho domino gaire? I del mòdul? Buf, hauré de relacionar les assignatures del Jorge i de la Imma, que tenen noms que són sigles i que ara no me'n recordo? (en aquell moment em pensava que COED es deia COET; encara no sabia de què tractarien ben bé les assignatures...)"

A mesura que van anar passant els dies tots dos professors ens van anar donant indicacions de què hi havíem de posar. Vam aprendre a crear blocs i vam aprofitar per crear el "dossier d'aprenentatge". Un cop començat, la feina ha anat rodant tota sola (bé, s'ha de dir que ha requerit del meu esforç). Amb el desenvolupament del semestre, i més amb els treballs conjunts, he anat veient que les dues assignatures del mòdul, que es diuen COED i GITIC, estan estretament relacionades.

Puc dir que tanco l'any amb bon gust de boca, molt satisfeta i contenta. He après moltes coses, molts coneixements de les dues assignatures que em seran molt útils de cara a un futur, tan immediat com llunyà. 

"A les 12 del dia 31 de desembre, quan acabin de sonar les campanades, es tancarà el bloc" ens ha repetit molts cops l'Imma. Aquesta és  la útltima entrada que s'avaluarà des de GITIC i COED, però tinc el desig que aquest bloc no s'acabi encara. Ens han dit molts cops, i jo també ho veig així, que les persones són un projecte constant, no acabem mai d'"estar fetes". Vull que aquest bloc també tingui prespectiva de futur. 

Molt bon any!! 

Laura Rodrigo

RSS amb el Google Reader

Saber seleccionar la informació i saber valorar-la és una competència digital.

La Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital classifica les habilitats de pensament en uns verbs. De tots aquests, en aquesta entrada ressalto "analitzar", "aplicar", "comprendre", "recordar" i "avaluar", que n'impliquen d'altres com "recopilar informació dels mitjans", "compartir", "fer cerques avançades", "etiquetar", "subscriure", "marcar lloc preferits", "fer cerques", entre d'altres.

Tots aquests verbs i competències els trobem agrupats en una sola eina: l'RSS.

Icona RSS

Des del nostre compte de Google podem accedir al Google Reader, un espai destinat a recopilar la infromació que trobem a internet. Però també n'existeixen d'altres, com Netvibes, Bloglines, Feedreader. Ara us explicaré el procés per subscriure'us a una pàgina que us interessi, ja sigui al web d'un diari o a un bloc. Posaré un exemple real així serà més fàcil.

Aneu a la pàgina del diari ARA, i busqueu la icona RSS, que normalment està al principi o al final (en aquest cas està a la part inferior). Si cliqueu a sobre us apareixeran totes les seccions a les que us podeu subscriure. Escolliu la que més us agradi i cliqueu-la. De la pantalla que apareixerà, n'heu de copiar l'adreça i enganxar-la aquí:

  

Ara ja sou subsriptors d'aquesta secció. Les podeu organitzar per carpetes. Podeu, també, ordenar les notícies i publicacions mitjançant etiquetes i estrelletes que destaquen les notícies importants. Es fa amb la barra superior o amb les opcions que s'ofereixen al costat esquerre. 

Un altre avantatge d'utilitzar aquesta eina és que permet compartir notícies enviant-les per correu electrònic.

Aquí hi ha un enllaç per saber més informació sobre l'RSS. Està especialment indicat per a principiants d'aquesta eina.

Ara ja podreu recollir la informació que més us interessi i organitzar-la!

La comunicació

Com hem pogut veure en les darreres entrades d'aquest bloc, en la comunicació intervenen molts factors i s'utilitzen molts mitjans, encara que en un primer moment no en siguem conscients. 

Hem vist que per comunicar cal estar integrat en una societat i disposar d'un codi , que al seu torn permeten adquirir unes habilitats per poder tenir un paper significatiu en qualsevol situació comunicativa ("La competència comunicativa"). Mitjançant les exposicions, com "Identitat i territori" o "Publicació digital"- bloc de Josep Duran- (on havíem de seguir un personatge públic per veure si és un "bon comunicador") hem pogut entendre la importància de comunicar-se bé oralment, amb l'ajuda incondicional del llenguatge no-verbal i de suports audiovisuals, així com d'un bon guió de les idees a compartir. Amb altres activitats, com Qui ets, tu? hem hagut de treballar el procés de creació d'un escrit- bloc de Gonçal Rubio- complint les propietats del text- bloc de Sunita Sahuquillo. 

Per tot això podem dir que per comunicar bé hem de dominar les 4 habilitats lingüístiques, que són:

Referència

1. Escriure: Procés mitjançant el qual es pordueix un text escrit significatiu. Per escriure s'han de tenir en compte els aspectes formals (cal·ligrafia, grafofònica i grafomotora), els aspectes lingüístics (morfologia, semàntica i lexicologia) i els aspectes discursius (procés de composició d'un text, les propietats del text i la tipologia textual).
2. Parlar: És expressar el pensament propi a través del llenguatge articulat, de manera coherent, clara, correcta i adequada.
3. Escoltar: A partir d'un missatge oral, s'engega un procés cognitiu que fa que poguem comprendre'n el significat i interpretar-lo. Exigeix un paper actiu, respecte per a l'emissor i les seves idees, anar més enllà de les paraules i saber trobar els objectius, i intereccionar, si fos necessari.
4. Llegir: Procés a través del qual es comprèn un text escrit. Isabel Solé, professora del departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona, diu que aquesta definició té algunes implicacions:

• És un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i hi intervenen els coneixements previs del lector i els objectius a què s'enfronta.
•  És aconseguir uns objectius, perquè sempre llegim per algun motiu.
• És un procés d'interecció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb el que ja sap. A més, constantment el lector ha de revisar les hipòtesis que s'havia creat a mesura que va llegint.

Podem concloure que, tal com diu Eulàlia Bosch*, el centre del la lectura és el lector. Per ampliar l'habilitat lingüística de la lectura, proposo que visioneu el vídeo d'una conferència on Isabel Solé parla de "La competència lectora, una clau per a l'aprenentatge".  (El vídeo que us poso aquí sota és un resum. Si voleu veure la conferència sencera haureu de clicar enllaç del títol del vídeo).

(A Isabel Solé li falten habilitats per poder transmetre les seves idees oralment de manera més amena i propera al públic, i hauria de millorar la confiança en si mateixa, ja que li donaria més credibilitat).

Tot seguit us poso un esquema d'una classificació de les habilitats lingüístiques:

Espero que aquest escrit us doni una idea general de les habilitats que s'han de tenir a l'hora de comunicar-se i com aquestes s'han treballat amb les diferents activitats de COED. 

*BOSCH, E. (2003) Educació i vida quotidiana. Vic: Euno Ed. Capítol: Aprendre i créixer

La competència comunicativa

Aprendre una llengua implica adquirir els coneixements del codi i, a més, saber quan i com s'han d'aplicar en les diferents situacions comunicatives. És el coneixement de la llengua la que ens indica quan hem de parlar i quan callar, ens orienta de què, amb qui, quan, i com, ens ajuda a crear situacions comunicatives, fa que podem avaluar la nostra participació i la dels altres, etc. Tenir aquestes habilitats suposa tenir una bona competència comunicativa.

Podem deduir que la competència comunicativa és una competència integral, ja que inclou altres habilitats bàsiques relacionades amb la llengua, les seves característiques i el seu ús, com valors, normes, motivacions... que només es pot fer si es té un procés de sociabilització significatiu, on s'aprenguin les normes i el context social, ja que aquesta competència va lligada a formes culturals, ideològiques i socials.

Enllaç a la pàgina

La competència comunicativa es manifesta en dos tipus de sistemes de comunicació:

• Sistemes primaris de comunicació. Són aquells que tenen lloc a la vida quotidiana i serveixen per desenvolupar les capacitats que es necessiten per viure amb altres persones.
• Sistemes secundaris de comunicació. Aquests sistemes són de major complexitat, ja que tenen lloc en ambients de major nivell cultural i això implica que el subjecte hagi de tenir més capacitats cognitives per elaborar i descodificar discursos.

 Trobem 4 elements que componen la competència comunicativa:

1. Competència lingüistica/gramatical. Implica dominar del codi lingüístic
2. Competència sociolingüísitca. Implica conèixer les normes socioculturals que intervenen en la situació comunicativa. 
3. Competència discursiva. Implica tenir la capacitat d'elaborar i comprendre diferents tipus de textos.
4. Competència estratègica. Implica la utilització del llengutatge verbal i no-verbal per fer més entenador el discurs. 

La imatge de sota mostra un esquema dels conceptes explicats, però enfoca la definició cap al paper del mestre. A més, també relaciona la competència comunicativa amb l'expressió oral. 

Al requadre ocre s'indica el nom de l'autora i en el blau, d'on ha tret la informació. Visiteu el bloc de l'autora.

Espero que aquesta entrada hagi servit per aclarir què és la competència comuncativa.

Twitter

Us proposeu que mireu aquest vídeo on s'explica què és el Twitter i com funciona:

Oportunitats que ens ofereix:

• Al només disposar de 140 caràcters per piulada, es treballa la capacitat de síntesi.

• Podem rebre què pensen les persones que seguim. Podria ser comparable a una subscripció (veure subscripció mitjançant codi RSS).

• Hem pogut participar d'algunes sessions del mòdul fent públiques les feines que estàvem fent. Per exemple: a COED quan fèiem el decàleg de com parlar bé en públic en grup vam poder compartir algunes idees i a GITIC vam mostrar les idees principals de les competències digitals.

• Hem pogut fer més enriquidors el debats de SFE (Societat, família i Escola) gràcies a aquesta eina. Mentre dos grups debatien un tema, els espectadors podien fer twits del que passava a l'escenari i aportar noves visions, encara que no participessin activament del debat.  Us en poso alguns exemples:         

Espero que us hagi servit per millorar la vostra activitat amb el Twitter!

Competències digitals

Després de la lectura dels articles de l'ISTE i la UNESCO sobre les competències digitals que ha de tenir un mestre, he fet la següent presentació amb el Google Drive:

Opinió personal

Les competències que proposa l'ISTE em semblen més apropiades, ja que se centren més el la formació del mestre per afavorir al creixement de l'alumnes. No les utilitza per afavorir una creació d'una societat més productiva econòmicament, com si fan les que difon la UNESCO (cal recordar que aquestes competències tenen un enfocament polític).


Podeu veure les piulades que vaig der jo de la sessió de GITIC on vam treballar aquests documents.

Evolució de les TIC

Les TIC no sempre han tingut la mateixa funció. Les TIC a les aules han passat pels següents estadis:

1. Ordinador com a instrucció (anys 70). Una de les intensions era la substitució del mestre. A partir d’una pantalla es presenten els coneixements als nens. Després el mestre li fa unes preguntes i, si ha adquirit els coneixements, passa a la següent pantalla. També es pot seguir un altre mètode: el mestre exliplica i fa servir l’ordinador per veure si el que ha explicat s’ha entès. Les habilitats que es treballen són la memorització, per després, repetir.
Un clar exemple d'aquest estadi és el teaball amb el Clic, i en concret, del JClic (què és). La mestra pot crear una activitat (amb o sense la col·laboració dels nens) i com que aquesta eina l'ha creada ella sap perfectament què s'avalua després de cada explicació dels conceptes.
 
2. L’ordinador com alumne. El nen és qui ensenya a l'ordiandor, per tant, el nen és el mestre i l'ordinador, l'aprenent. El nen és qui crea el seu propi aprenentatge, a més, es poden treballar altres competències, com el treball per parelles.
Alguns programes que potencien aquesta metodologia són l'Scratch i el Logo. Els nens mitjançant ordres aconseguixen que la figura realitzi uns moviments. Per conèixer millor el funcionament d'aquests programes, sobretot l'Scratch, us recomano que veieu un vídeo on uns mestres de l'Escola Projecte expliquen la seva experiència. (Si encara en voleu saber més, podeu anar al bloc de la meva companya Cristina Llorens, que és des d'on he pogut accedir al vídeo que us cito).

3. L’ordinador com a manipulador. El nen manuipula variables i observa què passa. Es treballa l'aprenentatge a partir de l'observació i el descobriment mitjançant l'anàlisi. En aquest cas el nen no pot crear de manera lliure, sinó que s'ha de cenyir a unes direccions ja donades. Un exemple podria ser que el nen, mitjançant l'ordiandor, tingui una planta i que observi que, si rep la influència d'uns factors determinats, creix. Els programes per simular diferents experiències són útils perquè permeten crear situacions que a una classe no podríem fer, bé perquè no tenim material, o perquè és perillós...(per exemple, pujar la temperatura del planeta).
Un exemple d'aquests tipus de programes és "The Sims".

4. Ordinador com a eina de treball. El nen, a l'ordindor, disposa d'aplicacions que facileten el treball i potencien les possibilitats que té de crear. Crear, tal com indica la Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital, és un verb d'"habilitat de pensament d'ordre superior", perquè abans de crear han hagut de superar altres nivells, com comprendre, analitzar, etc.
Actualment existeixen molts programes que promouen aquestes oportunitats de crear.



Com hem pogut veure, en un primer moment s’utilitazva l'ordinador com a organitazdor de la informació i ara, en canvi, com a eina per crear. Aquest procés també ha anat acompanyat del desenvolupament d'altres habilitats en l'aprenentatge del nen: abans es potenciava la memorització i la repetició i ara es potencien habilitats que potencien que els infants entenguin els conceptes que ha hagut de descobrir.

Identitat i territori

Ja han començat les exposicions d'Identitat i Territori. Durant 3 dimecres, els alumnes, per parelles, hem de presentar un tema que prèviament hem relacionat amb "identitat" i/o "territori". Les  presentacions han de tenir un suport digital. Com diu Guillermo Orozco, la imatge és només el suport de la paraula, és un element secundari i té poc valor significaitu i comunicatiu.

L'avaluació es fa des de COED i GITIC i es tenen en compte aquests criteris:

• Objectiu de l'exposició
• Introducció
• Selecció i ordenació de les idees
• Exemplificació
• Conclusió 

• Temps
• El llenguatge corporal
• Veu
• Actitud
• Correcció lingüística

• Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir
• Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir
• Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans

A més a més, ens avaluem entre nosaltres. Al finalitzar cada exposició hem d'omplir un fulll contestant les preguntes següents:

1. Citar un aspecte a destacar de forma positiva.
2. Fes un suggeriment de millora.
3. Valora la complementarietat expressió oral-suport TIC aconseguida.

Fer una valoració de cada una de les conferències fa que rumiem com orientar, estructurar i presentar millor les exposicions que hem de fer a les properes sessions. Aquesta activitat és un recull de tot allò que hem après durant el semestre a les dues assignatures i, en especial, a la síntesi de "Com parlar bé en públic", de Joana Rubió i Francesc Puigpelat.

S'ha de dir que, de moment, totes han estat molt interessants. Us proposo que consulteu el bloc d'una companya, l'Andrea Martínez, que ja ha fet l'exposició amb la seva parella Eulàlia Triadú, el tema de la qual era "La gràcia de riure".

Mestr@ TAC o ser mestre avui (conferència de la SAE)

En motiu de la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE), ha vingut a la facultat la mestra Anna Pérez. Ens ha parlat de les TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement) i com el mestre podria ajudar-se d'aquestes a l'hora d'ensenyar.

Amb l'arribada de les noves tecnologies, hem hagut de replantejar molts aspectes de la vida que gira entorn de l'educació, sobretot la metodologia. Actualment hem d'interactuar amb diverses fonts i hem de saber compaginar-les i classificar-les. A més, és essencial el treball en grup. 

Segons Jordi Adell, el mestre ha de fer un canvi d'actitud respecte al món. Ho podem observar en aquesta taula:

El mestre tradicional era:	El mestre del segle XXI hauria de ser:
Analògic- fixe	Digital - Perquè viu en un món digital
Lligat al llibre i a la pissarra	Mòbil - Pot tenir accés a molts recursos
Aïllat - Només tenia connexions amb aquells mestres que vivien en un territori delimitat.	Connectat - Rep i dóna el que crea. Té connexions amb tot el món, no només amb el claustre.
Genèric	Personal- Pot adaptar els materials a cada nen.
Consumidor de material genèric - Els materials que utilitzava ja li vénen donats.	Creadors de recursos a mida - El mestre pot crear allò que necessita.
Tancat	Obert a tot l’entorn educatiu

Per poder fer una escola oberta al món, que utilitzi recursos a mida, ha de saber en quina situació es troba. El mestre ha de tenir bona relació amb els seus alumnes per poder saber quines necessitats tenen i poder trobar la solució més adequada. També s'ha d'observar quina és la visió que tenen els nens i les seves famílies sobre l'escola, i han de crear-ne una on tots s'hi sentin a gust, on els infants vagin a l'escola motivats, amb ganes d'aprendre. Això només és possible si el mestre està predisposat a oferir un ambient de treball idoni per poder aprendre. 

Per reflcitir això, Anna Pérez ens va parlar d'un nou concepte "empowerment" (és a dir, apoderament). Es tracta que els nens es facin seus els treball, per tal que s'impliquin més.

Reflexió . . .

La idea més important que ressalto d'aquesta conferència és que "darrere d'una pantalla sempre hi ha una persona". Sovint, quan veiem una informació trobada a la xarxa, ens fixem només amb allò trobat i  no pensem qui hi pot haver al darrere. La feina que fa l'altra gent s'ha de respectar, així com les idees que exposen (sempre i quan no es vulneri cap dret). La persona creadora d'aquell contingut pot ser que tingui bons pròsits a l'hora de compartir-los, però també pot ser que no. Hem d'ensenyar als nens a ser cautelosos i a filtrar la informació que extreuen d'internet. També hem d'educar els nens perquè sàpiguen valorar l'esforç que requereix fer una feina.

Us proposo alguns enllaços per poder ampliar les idees explicades i saber més coses sobre la conferència:

• http://recursosticmestre.com/
• http://zerbarida-batllia.blogspot.com.es/2012/12/el-paper-del-mestre-i-les-tac.html
• http://phobos.xtec.cat/tic-lle/02coord/?p=723
• http://annafraderaeducacioinfantilurl.blogspot.com.es/2012/11/conferencia-carrec-danna-perez.html
• http://www.educacontic.es/

Espero que aquesta entrada hagi servit per lligar millor el mestre amb les tecnologies.

Com parlar bé en públic

Després d'entregar una síntesi del llibre "Com parlar bé en públic", de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, ens vam posar en grups de 4 per buscar els deu punts més importants que cal tenir en compte a l'hora de fer una exposició oral. Després, els vam posar en comú amb tota la classe. Us els presento:

- Veure la retòrica com un art, no com un mitjà per fer demagògia.
- Cal dominar el tema del que parlarem.
- Tenir un bon guió.
- Estrcuturar el discurs tenint en compte els nivells més alts d'atenció del públic, que són al principi i al final.
- Tenir en compte el públic i adaptar-nos a ell. Portar preparades més d'una versió del discurs.
- Es pot aprendre a parlar en públic, encara que el context on vivim no ens hagi proporcionat les tècniques.
- Els mitjans audiovisuals són només el suport, no el discurs.
- Hem de tenir en compte el llenguatge no-verbal. Tenir en compte la mirada, els gestos i la veu.
- Hem de mirar tota l'audiència, no només aquells que ens produeixen seguretat.
- Reiterar el concepte clau perquè quedi ben clar (no només a la introducció i a les conclusions).
- Citar personalitats (ajuda a donar més credibilitat a l'orador).
- Donar un toc d'humor al discurs: atraurem el públic i farem que estigui atent.
- Treure profit dels dubtes del públic per assegurar-nos que els conceptes quedin clars.
- Fer frases curtes, sobretot si estem nerviosos.
- Exemplificar les explicacions i relacionar-les amb anècdotes. Serà més fàcil recordar el concepte.
- Parlar amb un llenguatge proper, però mantenint-nos en un registre formal.
- Parlar amb una velocitat correcta.
- Aprofitar els moments que ens quedem en blanc per repetir els conceptes principals.
- Somriure
- Mostrar dades. Dóna credibilitat i seguretat.
- Saber jugar amb els silencis.
- Ser creatius.
- Abans de fer un discurs hem d'intentar respondre: "A QUI" "QUÈ" "COM" "QUAN" "ON" i "PER QUÈ".
- L'orador ha d'estar convençut de què diu. Transmetrà la seguretat i la credibilitat al públic.
- Hem de parlar amb correcció lingüística.

Acabem de veure que el llenguatge no-verbal té molta importància (en especial en la relació entre públic i orador). Sebastià Serrano, en un escrit seu** diu que fins fa poc no es tenia en compte el llenguatge no-verbal, però fa poc s'ha descobert que de tot el que comuniquem, el 7% és verbal, mentre que el 93% no ho és, i és en aquesta part major on intervenen la veu, la mirada, els gestos, la distribució del temps i l'espai, aspectes físics, etc. Aquests signes no verbals es processen al cervell de manera inconscient i ajuden a aclarir el que es vol dir amb el llenguatge verbal.

Podeu consultar les piulades que vam fer d'aquesta sessió al Twitter sota l'etiqueta #COED1M.

Espero que aquests consells us serveixin per fer unes bones exposicions orals.


*RUBIO, J. PUIGPELAT, F (2000). Com parlar bé en públic, Barcelona: Ed. Pòrtic

** SERRANO, S (2009). La festa dels sentits, Barcelona: Ara llibres. Capítol: "Gramàtiques del silenci"

ITWorldEdu 2012

El 24 d'octubre vam assistir a una conferència al CosmoCaixa sobre el futur de les metodologies educatives, feta per Enrique Dans, dins de la trobada ITWorldEdu 2012. És el cinquè any que se celebra aquest esdeveniment. Té com a finalitat compartir les sensacions actuals sobre educació i TIC per poder marcar uns objectius de cara al futur.

Us presento les idees més importants:

• Fins fa poc, un mitjà molt usat per aprendre conceptes eren els llibres, jutament amb les explicacions del professor. Aquest sistema actualment no té sentit, ja que els alumnes no entenen perquè han der fer feines per trobar informació si poden a anar a un cercador i obtenir tota la que els interessa. Els professors d'avui en dia han de saber encarregar feines que despertin l'atenció dels estudiants i puguin entendre perquè han de fer aquella tasca. Així, els alumnes podran participar del seu aprenentatge. 

• Els professors han hagut d'aprendre a utitlitzar les noves tecnologies, però als seus alumnes ja han nascut en una era on moltes coses són digitals. Per si sols ja saben utilitzar aquestes eines i aplicacions, inclús millor que els adults, perquè són d'ús intuïtiu i didàctic.

Enrique Dans fent la conferència.

• Mitjançant internet podem controlar la imatge que volem donar als altres. Moltes empreses busquen el personal que volen contractar a internet. 

• Cada cop hi ha més relacions entre la vida privada i la vida professional, i hem de saber distingir-les en el moment de comunicar-les a internet (per exemple, Facebook queda limitat a la vida personal).

•  S'ha d'intentar que totes les persones sàpiguen manejar al informació, comentar-la i reflexionar-la. (Sinó acabaran sent analfabets digitals- veure "Competències digitals").

• El programa presenta els continguts desordenats. Hem de ser capaços d'organitzar-los i enfocar-los cap allò que necessiten els alumnes i atenent a la diversitat. Cal un canvi de mentalitat en aquest sentit perquè veníem d'un època en què el programa no es podia tocar i no s'acceptava la pluralitat.

• El llibre electrònic tanca el coneixement, no permet accedir a més informació.

• Els nens han de costruir les habilitats que els permetin manipular la informació.

Podeu veure al conferència d'Enrique Dans, sencera aquí:

Podem dir que segueix les característiques d'un bon comunicador. Sap utilitzar els recursos digitals com a suport.



Fins la propera entrada.

Prezi

El professor ens ha mostrat un nou programa per fer presentacions: el "Prezi". Podríem comparar-lo amb el "PowerPoint", ja que la finalitat és la mateixa: crear presentacions; Però trobem dues clares diferències:
1. Podem treballar on-line, podem utilitzar-lo des de qualsevol lloc on tinguem accés a internet.
2. L'espai de creació és infinit, cosa que ens permet una millor distribució de les idees i conceptes. És l'usuari qui decideix com aquests vénen presentats.

És molt fàcil d'usar. Primer de tot cal fer-se un compte de Prezi. Heu d'anar al seu web i regitrar-vos. Podeu escollir tres tipus de lliciència, depenent de l'ús i la potència que li volgueu donar. En el meu cas, he escollit la versió "Enjoy", perquè en surto beneficiada, ja que sóc estudiant. Un cop fet tot el procés, haureu d'esperar la confirmació que us heu donat d'alta. Us ho comunicaran via e-mail. Tant bon punt rebeu el correu, ja podeu començar a utilitzar-lo.
Per crear un nou document, cliqueu "new prezi". Haureu de posar-li un títol i una breu descripció del què hi trobarem. Tot seguit escolliu la plantilla que voldreu per al disseny de la presentació. I la comenceu a crear.
La rodeta del ratolí serveix per fer zoom: veure el conjunt o apropar-nos fins a veure només un petit detall. Us recomano que investigueu els diferents botons que trobareu a la part superior de l'espai de creació, doncs n'hi ha que permeten fer efectes espcials. Com podreu comprovar, es poden inserir imatges, vídeos, links...
De tant en tant us apareixerant post-it amb indicacions que us ajudaran a treballar més fàcilment.
Podeu compartir la presentació amb qui vulgueu (només cal copiar i enganxar el link). També trobareu l'opció de compartir-la i fer que aquest nou membre també hi pugui editar (cal  seleccionar el tipus de privacitat).
A més a més, dins del vostre espai personal també podeu veure presentacions d'altres persones i que elles us puguin veure les vostres.



Exemple de presentació feta amb Prezi:

Pa de pessic on Prezi

Per ampliar

He trobat una pàgina on s'explica més detalladament el funcionament d'aquest programa (hi ha més exemples de presentacions fetes amb prezi i un vídeo que ensenya com utilitzar totes les eines). Anar-hi.

Espero que pugueu aprofitar aquest programa!

Benvinguts i benvingudes a l'exposició fotogràfica "Qui ets, tu?"!

Enguany han vingut fotògrafs d'arreu del territori, però amb un objectiu comú: mostrar als visitants de l'exposició com veuen el seu company. Prèviament, els professionals han hagut d'escollir un col·lega a qui representar i descriure. Per fer-ho, només han hagut de complir un requisit: que la fotografia hagués estat feta per ells mateixos. La breu presetació de l'obra ha ajudat a comprendre millor el seu significat, ja que n'hi havia que eren de rerefons ocult. Per altra banda, els expositors han hagut d'entregar una descripció escrita del company escollit a l'organització. Hi ha hagut escrits ben diversos, alguns dels quals hem pogut tenir-hi accés, com per exemple, a poesies, que molt amablement els fotògrafs-poetes ens han recitat.

La descripció és la manera en què s'organitza un discurs que pretén presentar lingüísticament qualsevol aspecte de la realitat, en aquest cas, persones. La informació i les característiques presentades que configuren el text són del tot subjectives, ja que l'autor reflecteix què li produeix el company i la finalitat és totalment estètica (sobretot en les descripcions en forma de poesia que hem pogut conèixer). Cal dir que en aquest tipus de text hi predominen sintagmes nominals àmpliament adjectivats, verbs en present, paraules que descriuen impressions sensorials, enumeracions i recursos expressius com comparacions i personificacions.

La valoració per part de l'organització ha estat molt positiva. Opina que han sabut transmetre molts angles de la personalitat de les persones descrites (sobretot s'ha pogut observar en aquelles que tenien més d'un fotògraf que les retraven). A més, la gran majoria dels discursos obviaven la part física de la persona i se centraven principalment en el vessant personal. Malgrat els nervis dels participants, l'exposició s'ha desenvolupat de manera fluïda. Cal millorar, però, alguns aspectes de la postura a l'hora de parlar davant d'un públic i de l'expressió oral (per exemple, cal recordar que "reflexar" no és correcte en català i s'ha d'utlitzar el verb "reflectir").

Personalment, crec que aquesta activitat ha servit per conèixer millor els companys de professió. Primerament perquè ha calgut l'observació detallada dels companys abans de la realització del treball. En el moment de l'exposició, hom s'ha mostrat receptiu a una mirada diferent de la que havien vist fins llavors, i axí han pogut canviar els prejudicis. I, finalment, aquesta dinàmica servirà per millorar la relació entre les diferents persones del grup, ja que han pogut descobrir la part més personal d'aquelles amb qui comaparteixen tantes hores.

Moltes gràcies per l'atenció.

Fins l'any vinent!

Laura Rodrigo just abans d'explicar la seva obra.

Creació d'un formulari

Per fer una enquesta heu de poder tenir accés al Google Drive. Si l'obriu podeu observeu que a la part superior, a l'esquerra, hi ha un botó vermell que diu "crea". Cliqueu-lo. Tot seguit es desplegaran totes les opcions de documents que podeu crear. Seleccioneu el que diu "Formulari". Apareixerà en una nova pestanya la plantilla on poder-lo crear.

El primer que hauríeu de fer és titular el formulari. El podeu titular clicant sobre el requadre que diu "Formulari sense títol". El requadre inferior està indicat per fer aclariments sobre el qüestionari.
Si mireu més avall, trobareu un espai on poder començar a crear les preguntes (si us fixeu, el fons és de color groc). El procés és senzill. Cada requadre groc correspon a una pregunta i per crear una pregunta s'han d'anar seguint els passos. Els més importants són el primer, on es fa la pregunta, i l'útlim, que t'ofereix la possiblitat de triar la manera de rebre la informació dels enquestats. Recomano que tingueu en compte les diferents opcions, ja que no totes us seran útils per rebre la major informació possible d'una mateixa resposta. S'ofereix la possiblitat de fer escales, respostes múltiples, text, quadres de verificació...

Podeu marcar la casella per fer que aquella pregunta sigui obligatòria. Apareixerà un asterisc al costat de la pregunta quan el test ja estigui enllestit.
Quan considereu que la pregunta ja està acabada, cliqueu a "fet" i ja podeu inicar la creació de la segona pregunta. Podeu desplegar les diverses modalitats de pregunta clicant al botó que hi ha la part superior esquerra ("Afegeix un element"). I així successivament.
Si heu de preguntar el nom i el cognom, val la pena que ho pregunteu per separat i primer el cognom i després el nom, ja que, posteriorment, tindrem accés a una opció per ordenar alfabèticament els enquestats.
Per triar el fons heu d'anar al botó "Tema". Us apareixerà una finestra amb els decorats possibles. Podeu o bé  deixar-lo com està o bé canviar-lo. Per confirmar la tria, cliqueu sobre "Aplica".

Un dels avantatges de fer l'esquesta per ordinador i utiltitzant el Google Drive és que un cop obtenim les respostes el programa mateix ja ens les ordena. Si aneu al Google Drive, a "la meva unitat" tindreu un document del formulari on podreu veure, si cliqueu a sobre, els resultats. Utilitzant l'eina "Recortes", que trobareu al vostre orinador, podeu retallar la part que us interessa i posar-la allà on vulgueu. Si voleu compartir el full de resultats, només heu de copiar i enganxar  l'adreça on desitgeu. Per fer arribar el formulari a la gent, ho podeu fer mitjançant "Envia aquest formulari per correu electrònic" que trobareu a la mateixa pàgina de la creació o podeu copiar l'adreça que teniu a la mateixa pàgina a la part inferior i enganxar-la on vulgueu.

Fins aquí l'explicació de la creació d'un formulari. Espero que us serveixi.
Fins la pròxima!

Exemple:

Presentació

HOLA!

Sóc la Laura Rodrigo, una estudiant de 1r del Grau d'Educació Primària de Blanquerna- Universitat Ramon Llull.

Aquest bloc ha estat creat amb la voluntat de presentar-vos els conixements que obtinc d'algunes de les activitats que fem al mòdul Processos i contextos educatius II . Aquest mòdul està format per dues assignatures: COED (Comunicació oral, escrita i digital) i GITIC (Gestió de la informació i TIC).
Cada entrada constarà de tres parts: una breu explicació de l'activitat que hem realitzat, una ampliació dels coneixements apresos i, finalment, una reflexió.

Espero que aquest bloc us sigui de gran ajuda.