La comunicació

Com hem pogut veure en les darreres entrades d'aquest bloc, en la comunicació intervenen molts factors i s'utilitzen molts mitjans, encara que en un primer moment no en siguem conscients. 

Hem vist que per comunicar cal estar integrat en una societat i disposar d'un codi , que al seu torn permeten adquirir unes habilitats per poder tenir un paper significatiu en qualsevol situació comunicativa ("La competència comunicativa"). Mitjançant les exposicions, com "Identitat i territori" o "Publicació digital"- bloc de Josep Duran- (on havíem de seguir un personatge públic per veure si és un "bon comunicador") hem pogut entendre la importància de comunicar-se bé oralment, amb l'ajuda incondicional del llenguatge no-verbal i de suports audiovisuals, així com d'un bon guió de les idees a compartir. Amb altres activitats, com Qui ets, tu? hem hagut de treballar el procés de creació d'un escrit- bloc de Gonçal Rubio- complint les propietats del text- bloc de Sunita Sahuquillo. 

Per tot això podem dir que per comunicar bé hem de dominar les 4 habilitats lingüístiques, que són:

Referència

1. Escriure: Procés mitjançant el qual es pordueix un text escrit significatiu. Per escriure s'han de tenir en compte els aspectes formals (cal·ligrafia, grafofònica i grafomotora), els aspectes lingüístics (morfologia, semàntica i lexicologia) i els aspectes discursius (procés de composició d'un text, les propietats del text i la tipologia textual).
2. Parlar: És expressar el pensament propi a través del llenguatge articulat, de manera coherent, clara, correcta i adequada.
3. Escoltar: A partir d'un missatge oral, s'engega un procés cognitiu que fa que poguem comprendre'n el significat i interpretar-lo. Exigeix un paper actiu, respecte per a l'emissor i les seves idees, anar més enllà de les paraules i saber trobar els objectius, i intereccionar, si fos necessari.
4. Llegir: Procés a través del qual es comprèn un text escrit. Isabel Solé, professora del departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona, diu que aquesta definició té algunes implicacions:

• És un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i hi intervenen els coneixements previs del lector i els objectius a què s'enfronta.
•  És aconseguir uns objectius, perquè sempre llegim per algun motiu.
• És un procés d'interecció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb el que ja sap. A més, constantment el lector ha de revisar les hipòtesis que s'havia creat a mesura que va llegint.

Podem concloure que, tal com diu Eulàlia Bosch*, el centre del la lectura és el lector. Per ampliar l'habilitat lingüística de la lectura, proposo que visioneu el vídeo d'una conferència on Isabel Solé parla de "La competència lectora, una clau per a l'aprenentatge".  (El vídeo que us poso aquí sota és un resum. Si voleu veure la conferència sencera haureu de clicar enllaç del títol del vídeo).

(A Isabel Solé li falten habilitats per poder transmetre les seves idees oralment de manera més amena i propera al públic, i hauria de millorar la confiança en si mateixa, ja que li donaria més credibilitat).

Tot seguit us poso un esquema d'una classificació de les habilitats lingüístiques:

Espero que aquest escrit us doni una idea general de les habilitats que s'han de tenir a l'hora de comunicar-se i com aquestes s'han treballat amb les diferents activitats de COED. 

*BOSCH, E. (2003) Educació i vida quotidiana. Vic: Euno Ed. Capítol: Aprendre i créixer