Evolució de les TIC

Les TIC no sempre han tingut la mateixa funció. Les TIC a les aules han passat pels següents estadis:

1. Ordinador com a instrucció (anys 70). Una de les intensions era la substitució del mestre. A partir d’una pantalla es presenten els coneixements als nens. Després el mestre li fa unes preguntes i, si ha adquirit els coneixements, passa a la següent pantalla. També es pot seguir un altre mètode: el mestre exliplica i fa servir l’ordinador per veure si el que ha explicat s’ha entès. Les habilitats que es treballen són la memorització, per després, repetir.
Un clar exemple d'aquest estadi és el teaball amb el Clic, i en concret, del JClic (què és). La mestra pot crear una activitat (amb o sense la col·laboració dels nens) i com que aquesta eina l'ha creada ella sap perfectament què s'avalua després de cada explicació dels conceptes.
 
2. L’ordinador com alumne. El nen és qui ensenya a l'ordiandor, per tant, el nen és el mestre i l'ordinador, l'aprenent. El nen és qui crea el seu propi aprenentatge, a més, es poden treballar altres competències, com el treball per parelles.
Alguns programes que potencien aquesta metodologia són l'Scratch i el Logo. Els nens mitjançant ordres aconseguixen que la figura realitzi uns moviments. Per conèixer millor el funcionament d'aquests programes, sobretot l'Scratch, us recomano que veieu un vídeo on uns mestres de l'Escola Projecte expliquen la seva experiència. (Si encara en voleu saber més, podeu anar al bloc de la meva companya Cristina Llorens, que és des d'on he pogut accedir al vídeo que us cito).

3. L’ordinador com a manipulador. El nen manuipula variables i observa què passa. Es treballa l'aprenentatge a partir de l'observació i el descobriment mitjançant l'anàlisi. En aquest cas el nen no pot crear de manera lliure, sinó que s'ha de cenyir a unes direccions ja donades. Un exemple podria ser que el nen, mitjançant l'ordiandor, tingui una planta i que observi que, si rep la influència d'uns factors determinats, creix. Els programes per simular diferents experiències són útils perquè permeten crear situacions que a una classe no podríem fer, bé perquè no tenim material, o perquè és perillós...(per exemple, pujar la temperatura del planeta).
Un exemple d'aquests tipus de programes és "The Sims".

4. Ordinador com a eina de treball. El nen, a l'ordindor, disposa d'aplicacions que facileten el treball i potencien les possibilitats que té de crear. Crear, tal com indica la Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital, és un verb d'"habilitat de pensament d'ordre superior", perquè abans de crear han hagut de superar altres nivells, com comprendre, analitzar, etc.
Actualment existeixen molts programes que promouen aquestes oportunitats de crear.



Com hem pogut veure, en un primer moment s’utilitazva l'ordinador com a organitazdor de la informació i ara, en canvi, com a eina per crear. Aquest procés també ha anat acompanyat del desenvolupament d'altres habilitats en l'aprenentatge del nen: abans es potenciava la memorització i la repetició i ara es potencien habilitats que potencien que els infants entenguin els conceptes que ha hagut de descobrir.