Punt i seguit

Aquesta és l'última entrada del bloc que s'avaluarà. 

Miro enrere. Acabàvem de sortir de l'auditori, on ens havien fet una explicació general del funcionament de la Universitat, i ens vam dirigir a l'aula B0-06, perquè ens havien de fer la presentació del mòdul "Processos i contextos educatius II". Recordo que els professors ens van dir que hauríem de fer un bloc, on hi posaríem alguns dels conceptes que treballaríem al mòdul, perquè posar tots els conceptes que aprenguem és impossible.

En un primer moment vaig pensar alguna cosa semblant a aquesta: "Un bloc? A internet? I com faig jo un bloc, si això de la informàtica no ho domino gaire? I del mòdul? Buf, hauré de relacionar les assignatures del Jorge i de la Imma, que tenen noms que són sigles i que ara no me'n recordo? (en aquell moment em pensava que COED es deia COET; encara no sabia de què tractarien ben bé les assignatures...)"

A mesura que van anar passant els dies tots dos professors ens van anar donant indicacions de què hi havíem de posar. Vam aprendre a crear blocs i vam aprofitar per crear el "dossier d'aprenentatge". Un cop començat, la feina ha anat rodant tota sola (bé, s'ha de dir que ha requerit del meu esforç). Amb el desenvolupament del semestre, i més amb els treballs conjunts, he anat veient que les dues assignatures del mòdul, que es diuen COED i GITIC, estan estretament relacionades.

Puc dir que tanco l'any amb bon gust de boca, molt satisfeta i contenta. He après moltes coses, molts coneixements de les dues assignatures que em seran molt útils de cara a un futur, tan immediat com llunyà. 

"A les 12 del dia 31 de desembre, quan acabin de sonar les campanades, es tancarà el bloc" ens ha repetit molts cops l'Imma. Aquesta és  la útltima entrada que s'avaluarà des de GITIC i COED, però tinc el desig que aquest bloc no s'acabi encara. Ens han dit molts cops, i jo també ho veig així, que les persones són un projecte constant, no acabem mai d'"estar fetes". Vull que aquest bloc també tingui prespectiva de futur. 

Molt bon any!! 

Laura Rodrigo

RSS amb el Google Reader

Saber seleccionar la informació i saber valorar-la és una competència digital.

La Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital classifica les habilitats de pensament en uns verbs. De tots aquests, en aquesta entrada ressalto "analitzar", "aplicar", "comprendre", "recordar" i "avaluar", que n'impliquen d'altres com "recopilar informació dels mitjans", "compartir", "fer cerques avançades", "etiquetar", "subscriure", "marcar lloc preferits", "fer cerques", entre d'altres.

Tots aquests verbs i competències els trobem agrupats en una sola eina: l'RSS.

Icona RSS

Des del nostre compte de Google podem accedir al Google Reader, un espai destinat a recopilar la infromació que trobem a internet. Però també n'existeixen d'altres, com Netvibes, Bloglines, Feedreader. Ara us explicaré el procés per subscriure'us a una pàgina que us interessi, ja sigui al web d'un diari o a un bloc. Posaré un exemple real així serà més fàcil.

Aneu a la pàgina del diari ARA, i busqueu la icona RSS, que normalment està al principi o al final (en aquest cas està a la part inferior). Si cliqueu a sobre us apareixeran totes les seccions a les que us podeu subscriure. Escolliu la que més us agradi i cliqueu-la. De la pantalla que apareixerà, n'heu de copiar l'adreça i enganxar-la aquí:

  

Ara ja sou subsriptors d'aquesta secció. Les podeu organitzar per carpetes. Podeu, també, ordenar les notícies i publicacions mitjançant etiquetes i estrelletes que destaquen les notícies importants. Es fa amb la barra superior o amb les opcions que s'ofereixen al costat esquerre. 

Un altre avantatge d'utilitzar aquesta eina és que permet compartir notícies enviant-les per correu electrònic.

Aquí hi ha un enllaç per saber més informació sobre l'RSS. Està especialment indicat per a principiants d'aquesta eina.

Ara ja podreu recollir la informació que més us interessi i organitzar-la!

La comunicació

Com hem pogut veure en les darreres entrades d'aquest bloc, en la comunicació intervenen molts factors i s'utilitzen molts mitjans, encara que en un primer moment no en siguem conscients. 

Hem vist que per comunicar cal estar integrat en una societat i disposar d'un codi , que al seu torn permeten adquirir unes habilitats per poder tenir un paper significatiu en qualsevol situació comunicativa ("La competència comunicativa"). Mitjançant les exposicions, com "Identitat i territori" o "Publicació digital"- bloc de Josep Duran- (on havíem de seguir un personatge públic per veure si és un "bon comunicador") hem pogut entendre la importància de comunicar-se bé oralment, amb l'ajuda incondicional del llenguatge no-verbal i de suports audiovisuals, així com d'un bon guió de les idees a compartir. Amb altres activitats, com Qui ets, tu? hem hagut de treballar el procés de creació d'un escrit- bloc de Gonçal Rubio- complint les propietats del text- bloc de Sunita Sahuquillo. 

Per tot això podem dir que per comunicar bé hem de dominar les 4 habilitats lingüístiques, que són:

Referència

1. Escriure: Procés mitjançant el qual es pordueix un text escrit significatiu. Per escriure s'han de tenir en compte els aspectes formals (cal·ligrafia, grafofònica i grafomotora), els aspectes lingüístics (morfologia, semàntica i lexicologia) i els aspectes discursius (procés de composició d'un text, les propietats del text i la tipologia textual).
2. Parlar: És expressar el pensament propi a través del llenguatge articulat, de manera coherent, clara, correcta i adequada.
3. Escoltar: A partir d'un missatge oral, s'engega un procés cognitiu que fa que poguem comprendre'n el significat i interpretar-lo. Exigeix un paper actiu, respecte per a l'emissor i les seves idees, anar més enllà de les paraules i saber trobar els objectius, i intereccionar, si fos necessari.
4. Llegir: Procés a través del qual es comprèn un text escrit. Isabel Solé, professora del departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona, diu que aquesta definició té algunes implicacions:

• És un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i hi intervenen els coneixements previs del lector i els objectius a què s'enfronta.
•  És aconseguir uns objectius, perquè sempre llegim per algun motiu.
• És un procés d'interecció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb el que ja sap. A més, constantment el lector ha de revisar les hipòtesis que s'havia creat a mesura que va llegint.

Podem concloure que, tal com diu Eulàlia Bosch*, el centre del la lectura és el lector. Per ampliar l'habilitat lingüística de la lectura, proposo que visioneu el vídeo d'una conferència on Isabel Solé parla de "La competència lectora, una clau per a l'aprenentatge".  (El vídeo que us poso aquí sota és un resum. Si voleu veure la conferència sencera haureu de clicar enllaç del títol del vídeo).

(A Isabel Solé li falten habilitats per poder transmetre les seves idees oralment de manera més amena i propera al públic, i hauria de millorar la confiança en si mateixa, ja que li donaria més credibilitat).

Tot seguit us poso un esquema d'una classificació de les habilitats lingüístiques:

Espero que aquest escrit us doni una idea general de les habilitats que s'han de tenir a l'hora de comunicar-se i com aquestes s'han treballat amb les diferents activitats de COED. 

*BOSCH, E. (2003) Educació i vida quotidiana. Vic: Euno Ed. Capítol: Aprendre i créixer

La competència comunicativa

Aprendre una llengua implica adquirir els coneixements del codi i, a més, saber quan i com s'han d'aplicar en les diferents situacions comunicatives. És el coneixement de la llengua la que ens indica quan hem de parlar i quan callar, ens orienta de què, amb qui, quan, i com, ens ajuda a crear situacions comunicatives, fa que podem avaluar la nostra participació i la dels altres, etc. Tenir aquestes habilitats suposa tenir una bona competència comunicativa.

Podem deduir que la competència comunicativa és una competència integral, ja que inclou altres habilitats bàsiques relacionades amb la llengua, les seves característiques i el seu ús, com valors, normes, motivacions... que només es pot fer si es té un procés de sociabilització significatiu, on s'aprenguin les normes i el context social, ja que aquesta competència va lligada a formes culturals, ideològiques i socials.

Enllaç a la pàgina

La competència comunicativa es manifesta en dos tipus de sistemes de comunicació:

• Sistemes primaris de comunicació. Són aquells que tenen lloc a la vida quotidiana i serveixen per desenvolupar les capacitats que es necessiten per viure amb altres persones.
• Sistemes secundaris de comunicació. Aquests sistemes són de major complexitat, ja que tenen lloc en ambients de major nivell cultural i això implica que el subjecte hagi de tenir més capacitats cognitives per elaborar i descodificar discursos.

 Trobem 4 elements que componen la competència comunicativa:

1. Competència lingüistica/gramatical. Implica dominar del codi lingüístic
2. Competència sociolingüísitca. Implica conèixer les normes socioculturals que intervenen en la situació comunicativa. 
3. Competència discursiva. Implica tenir la capacitat d'elaborar i comprendre diferents tipus de textos.
4. Competència estratègica. Implica la utilització del llengutatge verbal i no-verbal per fer més entenador el discurs. 

La imatge de sota mostra un esquema dels conceptes explicats, però enfoca la definició cap al paper del mestre. A més, també relaciona la competència comunicativa amb l'expressió oral. 

Al requadre ocre s'indica el nom de l'autora i en el blau, d'on ha tret la informació. Visiteu el bloc de l'autora.

Espero que aquesta entrada hagi servit per aclarir què és la competència comuncativa.

Twitter

Us proposeu que mireu aquest vídeo on s'explica què és el Twitter i com funciona:

Oportunitats que ens ofereix:

• Al només disposar de 140 caràcters per piulada, es treballa la capacitat de síntesi.

• Podem rebre què pensen les persones que seguim. Podria ser comparable a una subscripció (veure subscripció mitjançant codi RSS).

• Hem pogut participar d'algunes sessions del mòdul fent públiques les feines que estàvem fent. Per exemple: a COED quan fèiem el decàleg de com parlar bé en públic en grup vam poder compartir algunes idees i a GITIC vam mostrar les idees principals de les competències digitals.

• Hem pogut fer més enriquidors el debats de SFE (Societat, família i Escola) gràcies a aquesta eina. Mentre dos grups debatien un tema, els espectadors podien fer twits del que passava a l'escenari i aportar noves visions, encara que no participessin activament del debat.  Us en poso alguns exemples:         

Espero que us hagi servit per millorar la vostra activitat amb el Twitter!

Competències digitals

Després de la lectura dels articles de l'ISTE i la UNESCO sobre les competències digitals que ha de tenir un mestre, he fet la següent presentació amb el Google Drive:

Opinió personal

Les competències que proposa l'ISTE em semblen més apropiades, ja que se centren més el la formació del mestre per afavorir al creixement de l'alumnes. No les utilitza per afavorir una creació d'una societat més productiva econòmicament, com si fan les que difon la UNESCO (cal recordar que aquestes competències tenen un enfocament polític).


Podeu veure les piulades que vaig der jo de la sessió de GITIC on vam treballar aquests documents.

Evolució de les TIC

Les TIC no sempre han tingut la mateixa funció. Les TIC a les aules han passat pels següents estadis:

1. Ordinador com a instrucció (anys 70). Una de les intensions era la substitució del mestre. A partir d’una pantalla es presenten els coneixements als nens. Després el mestre li fa unes preguntes i, si ha adquirit els coneixements, passa a la següent pantalla. També es pot seguir un altre mètode: el mestre exliplica i fa servir l’ordinador per veure si el que ha explicat s’ha entès. Les habilitats que es treballen són la memorització, per després, repetir.
Un clar exemple d'aquest estadi és el teaball amb el Clic, i en concret, del JClic (què és). La mestra pot crear una activitat (amb o sense la col·laboració dels nens) i com que aquesta eina l'ha creada ella sap perfectament què s'avalua després de cada explicació dels conceptes.
 
2. L’ordinador com alumne. El nen és qui ensenya a l'ordiandor, per tant, el nen és el mestre i l'ordinador, l'aprenent. El nen és qui crea el seu propi aprenentatge, a més, es poden treballar altres competències, com el treball per parelles.
Alguns programes que potencien aquesta metodologia són l'Scratch i el Logo. Els nens mitjançant ordres aconseguixen que la figura realitzi uns moviments. Per conèixer millor el funcionament d'aquests programes, sobretot l'Scratch, us recomano que veieu un vídeo on uns mestres de l'Escola Projecte expliquen la seva experiència. (Si encara en voleu saber més, podeu anar al bloc de la meva companya Cristina Llorens, que és des d'on he pogut accedir al vídeo que us cito).

3. L’ordinador com a manipulador. El nen manuipula variables i observa què passa. Es treballa l'aprenentatge a partir de l'observació i el descobriment mitjançant l'anàlisi. En aquest cas el nen no pot crear de manera lliure, sinó que s'ha de cenyir a unes direccions ja donades. Un exemple podria ser que el nen, mitjançant l'ordiandor, tingui una planta i que observi que, si rep la influència d'uns factors determinats, creix. Els programes per simular diferents experiències són útils perquè permeten crear situacions que a una classe no podríem fer, bé perquè no tenim material, o perquè és perillós...(per exemple, pujar la temperatura del planeta).
Un exemple d'aquests tipus de programes és "The Sims".

4. Ordinador com a eina de treball. El nen, a l'ordindor, disposa d'aplicacions que facileten el treball i potencien les possibilitats que té de crear. Crear, tal com indica la Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital, és un verb d'"habilitat de pensament d'ordre superior", perquè abans de crear han hagut de superar altres nivells, com comprendre, analitzar, etc.
Actualment existeixen molts programes que promouen aquestes oportunitats de crear.



Com hem pogut veure, en un primer moment s’utilitazva l'ordinador com a organitazdor de la informació i ara, en canvi, com a eina per crear. Aquest procés també ha anat acompanyat del desenvolupament d'altres habilitats en l'aprenentatge del nen: abans es potenciava la memorització i la repetició i ara es potencien habilitats que potencien que els infants entenguin els conceptes que ha hagut de descobrir.